Clàudia Mirambell Adroher sembla un iceberg tranquil i impertorbable a simple vista, però és tot façana. Pot passar de la calma a l’acció en mil·lisegons quan el seu radar connecta estímuls externs amb el seu caos intern.
S’enamora més de les coses i dels espais que de les persones, a no ser que aquestes transmetin absurd i passió, o li donin xocolata. Sent amor incondicional per objectes tallants, com ganivets i cúters.
Li fascinen els detalls banals i no surt mai al carrer sense llibretes i papers on apuntar i registrar perles quotidianes. Actualment conserva 293 llibretes plenes de notes amb una utilitat dubtosa.
Desitja en silenci que l’excés de tràmits i gestions burocràtiques desaparegui de la seva realitat. No paga la renfe per convicció, i inverteix aquests diners en comprar fanzines i revistes que omplen el món d’absurd.
Necessita ballar desordenadament per acumular energia i acumula tasques que sap que no farà mai en llistes i post it’s. Com a bona fundadora de “servei de desubicacions 24h” no es fia del google maps.
Actualment dedica més temps a quadrar calendaris d’equips, escriure i enviar convocatòries – i a construir una web- que en la creació, la investigació, i el treball de cos. És una llàstima.
És intolerant a la lactosa (la seva escletxa trendy), a les aplicacions del mòbil que no es poden eliminar, i a la indiferència.