LABERINTO
-¿Cuantos están mirando directamente al fotógrafo?
- Sólo la mitad.
Sis cossos queden uns segons en suspensió; el temporitzador de la càmera no culmina mai. Seuen al voltant d’una taula que sembla de fusta, però podria ser metàl·lica o fins i tot de plàstic. Omplen i buiden copes, riuen, i parlen de tot el que no volen parlar. Sota la taula es teixeix un univers paral·lel que permet distorsionar els límits entre la realitat i el desig. L’espai i el temps, com els cossos, estan en decalatge: es comprimeixen, es dilaten, i entren en bucle.
La nit és llarga, potser infinita, sotmesa a les lògiques del laberint. Inspirat en el relat “Laberinto”, de Roberto Bolaño, el curtmetratge teixeix les relacions entre sis personatges a partir del moviment dels cossos, els objectes, i la mirada.
Direcció: Clàudia Mirambell / Guió: Clàudia Mirambell, Eloi Sánchez, i Clàudia Barberà / Intèrprets:Tanit Cobas, Eloi Sánchez, Junyi Sun, Daniela Monsó, Laura Zamora, Raül Ferré, Troski / Muntatge: Carlos Peñalver / Edició de so: Albert Pipió / So directe: Ginebra Abril / Direcció de fotografia:Clàudia Barberà / Ajudant de càmera: Diana Mizrahi / Direcció d’art: Gemma Moreno / Durada: 23 minuts / Idioma: Castellà (possibilitat de subtítols anglès / català)
MARC CONCEPTUAL
La peça s’inspira en la narració “Laberinto” de Roberto Bolaño; no és una adaptació sinó una font d’inspiració que ha generat un fil dramatúrgic propi. A partir de la descripció d’una fotografia de grup en blanc i negre, es desenvolupen històries hipotètiques, i es van construint els personatges a partir de la fiscalitat, la presència, i les seves relacions. Mantenint el to de Bolaño, la peça no narra fets unívocs i molt menys unidireccionals, sinó que suggereix imatges des de diferents punts de vista, generant múltiples lectures.
El resultat és una peça híbrida i enigmàtica amb un punt subtil d’humor, on els intèrprets construeixen relacions laberíntiques a partir del llenguatge del cos i les mirades.